"SALVATJADA LEGAL". Així qualifiquen alguns experts el nou camí triat per alguns
bancs per expulsar als propietaris que no paguen la seva hipoteca i que
sota el sistema actual triguen mesos a aconseguir-ho. Es tracta d´utlizar subhastes extrajudicials en notaris per recuperar pisos.
És
un sistema previst en la majoria de les escriptures, però fins ara amb
prou feines s'havia utilitzat. No intervé cap jutge i si després de dues
subhastes pel 100% i el 75% de l'import del deute no hi ha postor, els
bancs poden recuperar els pisos des de solament un euro, segons la
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)
Els processos en els
quals s'utilitza aquest mètode encara representen un percentatge mínim,
però algunes entitats han disparat el seu ús. A Catalunya, les vendes
extrajudicials s'han quintuplicat des de 2009: de 21 a 111 casos (fins a
desembre de 2011). són xifres molt modestes enfront de les 14.894 casos
de subhastes judicials del tercer trimestre de 2011) però han posat a
la PAH en alerta.
"Sembla que les entitats financeres no tenen
bastant amb un procediment d'execució hipotecària que permet
l'adjudicació dels habitatges per un 60% del valor de taxació i el
desallotjament sense contemplacions de les persones afectades. La seva
avarícia no té límit, i algunes entitats han decidit recórrer a la
subhasta extrajudicial, un procediment encara més pervers, si cap, que
el de l'execució judicial: més ràpid (es pot resoldre en tres mesos),
amb indefensió absoluta per part de la persona afectada (al no ser
judicial, sinó notarial, no es té dret a la justícia gratuïta) i, el
súmmum dels súmmums, es resol en 3 subhastes, permetent que si les dues
primeres queden desertes, en la tercera l'entitat l'hi pot adjudicar per
qualsevol valor, és a dir, a partir d'1 euro, quedant a la persona o
família afectada la totalitat del deute per a tota la vida", assenyala la
PAH.
En el diari EL PAÍS, algun notari defensa el sistema malgrat
que abans de l'any 2000 la subhasta extrajudicial havia estat
qüestionada per anticonstitucional. Això va provocar la seva modificació
per “venda extrajudicial” per introduir la filosofia del pacte. Entre
els seus avantatges figurarien la seva rapidesa i eficàcia, ja que
l'hipotecat deixa de veure com el seu deute creix i creix i el banc
recupera abans el ben. Comenten que el lògic és fixar un mínim del 40%
del deute -igual que en les subhastes judicials- però també comenten que
en última instància depèn de la interpretació de la llei que faci el
notari que celebri la subhasta. De fet, un representant de Ofideute,
l'oficina de mediació de la Generalitat on han arribat casos, apunten
que la norma actual permet que mancant postor es pugui vendre un immoble
en tercera subhasta per un sol euro.
Però recórrer a la subhasta
extrajudicial pot arribar a no ser un camí de roses per al banc,
precisament pel que segueix sent una figura minoritària en les
execucions al nostre país. Segons els experts, per recórrer a aquesta
opció, en primer lloc ha d'haver estat pactada prèviament, per la qual
cosa aquesta possibilitat ha d'aparèixer contemplada en les escriptures
de l'habitatge. A més, al no haver-hi jutge en el procés, en cas que
sorgeixin discrepàncies en alguna qüestió durant la tramitació,
qualsevol dels intervinents podrà reclamar judicialment el que
consideri, arribant a la via judicial tradicional. Així, l'execució
extrajudicial de la hipoteca és un procés convenient per a l'entitat
només quan l'immoble estigui en bon estat i aquesta no prevegi
complicacions durant el procés.
Article llegit a EL PAÍS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada