Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMUNITAT DE VEINS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMUNITAT DE VEINS. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 d’abril del 2012

CONSTITUCIÓN DE COMUNIDAD DE PROPIETARIOS

Es posible que una vez que hayamos comprado una vivienda nos veamos en la necesidad de constituir la Comunidad de Propietarios (es decir, crear de cara a Hacienda un sujeto para que se nos permita abrir cuentas, que facturen a nombre de la comunidad, representar a los vecinos frente a la administración...). Lo normal es que esto no suceda puesto que, habitualmente, és el promotor el que inicia los trámites de constitución, o bién ya se encargó este trabajo a un profesional que lo resolvió. No obstante, hay casos en los que son los propios vecinos los que se quieren encargar de ello, y la tarea se les plantea dificultosa. Bien, los trámites básicos que se deben realizar para la constitución de una Comunidad de Propietarios (siempre salvo excepciones) son:

1. Convocar una junta de constitución (lo puede hacer cualquiera de los propietarios). En esa convocatoria se fijará, además del lugar, día y hora de la reunión, en primera y segunda convocatoria, los puntos a tratar: la constitución de la comunidad, designación de presidente y cargos de la junta de gobierno... También se elegirá un administrador de entre los presentes o se podrá contratar administrador de fincas externo profesional, que es la opción mas recomendable. En esta reunión también se formalizará autorización de firmas para disponer de fondos comunitarios y poder realizar la apertura de cuentas corrientes, finalmente, la aprobación será necesario la aprobación de un presupuesto inicial y de una derrama especial para provisión de fondos para afrontar los primeros gastos de la comunidad. 

2. Una vez pasado este trámite se extenderá por escrito el acta de constitución, que refleja lo acontecido en la reunión, por el que haya actuado como secretario de la misma. Se deberá reflejar el acta en un Libro de Actas que habremos comprado para la comunidad y que habremos llevado previamente al Registro de la Propiedad para que lo diligencie (es decir, que lo sellen y numeren).

3. Finalmente, una vez que tengamos el Libro debidamente diligenciado por el Registro, debemos ir a Hacienda, para solicitar el CIF de la comunidad que nos permitirá, por ejemplo, abrir cuentas corrientes en los bancos y cajas de ahorros a nombre de la comunidad. También lo necesitaremos para la inscripción de la comunidad en la Seguridad Social para poder contratar laboralmente empleados y para la contratación de proveedores de servicios y suministro.
En Hacienda debemos cumplimentar el modelo 036 de la Agencia Tributaria, que debe ir firmado por el Presidente de la Comunidad y  acompañado de la siguiente documentación: 
  • Copia del nombramiento del Presidente
  • Fotocopia del DNI del Presidente de la Comunidad.
  • Libro de Actas
  • Escritura de División Horizontal del inmueble. 
  • Convocatoria y Junta General de Constitución de la comunidad 



dilluns, 19 de març del 2012

FONDO DE RESERVA

¿En qué consiste? ¿Es obligatorio contribuir a el?
La constitución de un fondo de reserva por parte de la Comunidad de Propietarios, es una obligación que viene recogida en el artículo 9.f de la LPH:  
"Contribuir, con arreglo a su respectiva cuota de participación, a la dotación de un Fondo de Reserva que existirá en la comunidad de propitarios para atender las obras de conservación y reparación de la finca"

En lo referente a la cuantía del mismo, según la regularización contenida en este precepto, asciende como mínimo a un 5% del último presupuesto ordinario. Esta previsión, de obligado cumplimiento, no da una solución en la práctica, ya que esta cantidad no suele ser suficiente para el fin destinado. Las aportaciones al fondo de reserva tienen carácter de definitivas e irreversibles, luego no se devolverán en ningún caso. 

En cuanto a las obras a las que se refiere, entrarían dentro de este concepto tanto las obras ordinarias de mantenimiento, como pueden ser la contratación de mantenimiento de antenas, limpieza y desatascos de tuberías, así como a las extraordinarias que puedan surgir, como sustitución de tuberías, luz, agua, gas, reparaciones de tejados, fachadas y portales.
Debido a las características de este fondo de reserva, si por cualquier acuerdo de la Junta no se respetara la finalidad del mismo, se podrá acudir a los tribunales a través de la previsión del art. 18 de la LPH.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Veïns sorollosos


Una de les principals causes d´enfrontament entre veïns, es l´ocasionada per la pertorbació del descans: tenir el volum de la música o la televisió alta a hores que no corresponen, realitzar petites remodelacions o obres, crits, etc.   
I és que viure en una comunitat pot implicar en algunes ocasions enfrontaments per mantenir una convivència pacífica.

Anem a posar fre a aquesta situació. I començarem per definir que una activitat molesta es aquella que constitueix una incomoditat pels sorolls o vibracions que produeix. I segons la LPH (article 7.2): “Al propietari i a l'ocupant del pis o local no els està permès desenvolupar en ell o en la resta de l'immoble activitats prohibides en els estatuts, que resultin danyoses per a la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites”.
Sí, però, qué fem per evitar que continuï amb aquesta activitat o comportament?
1) Acudim novament a l'article 7.2 que insta al president de la comunitat a comunicar-li a l'ocupant de l'habitatge que cessi a realitzar activitats molestes pels altres, advertint d'iniciar les accions judicials procedents.

2) Si el veí sorollós segueix amb la seva conducta, malgrat l'advertiment del president, es presentarà una denúncia perquè es realitzi un judici ordinari.

I si el veí no es el propietari de la vivenda sino un inquilí?

a) El propietari ha de comunicar-li a l'inquilí que detingui la seva molesta activitat, ja que està causant molèsties a la resta de veïns.

b) Aquest advertiment per part del propietari pot ser que tampoc sigui ates per part de l'inquilí, amb el que podria tenir conseqüències també per a l'amo de l'immoble. 
Segons aquest mateix article, 7.2, “…el jutge podrà acordar amb caràcter cautelar la cessació immediata de l'activitat prohibida, sota prevenció d'incórrer en delicte de desobediència". Podrà adoptar així mateix quantes mesures cautelars fossin precises per assegurar l'efectivitat de l'ordre de cessació. La demanda haurà de dirigir-se contra el propietari i, si escau, contra l'ocupant de l'habitatge o local.

c) Davant aquesta situació, el propietari de l'immoble es troba indefens a causa de l'actitud del seu inquilí, però no ho té tot perdut. L'arrendador pot resoldre el contracte amb el seu inquilí (segons l'article 27.2 de la LAU) “quan en l'habitatge tinguin lloc activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites”
Com és obvi, el propietari ha d'haver inclòs aquesta clàusula en el contracte d'arrendament, però encara que no ho hagués fet, pot resoldre de totes maneres el contracte acollint-se a l'article 4 de la LAU que també recull aquesta circumstància.
 


En definitiva, els únics passos fiables per posar solució a una situació veïnal complicada són els tribunals que, encara que lents, són la manera correcta i eficaç d'acabar amb una situació que sofreixen milers de persones en les seves llars.

dimarts, 17 de gener del 2012

Aprovació de pressupost per 2012. Prorrogar el pressupost anterior?

Si la Comunitat de Propietaris no ha aprovat el pressupost per 2012, es pot prorrogar el de l´any anterior? 
 

Encara que no hi ha cap exigència legal que obligui a coincidir la presentació dels comptes anuals de despeses de la comunitat de propietaris amb la finalització de l'any en curs, normalment l'última junta serveix per fer balanç de despeses i aprovació dels pressupostos de l'any econòmic següent.




L'aprovació d'un pressupost econòmic té la consideració d'acte de mera administració pel que per a l'adopció del mateix, serà necessari un acord per majoria simple, de conformitat amb l'article 17.4 de la Llei de Propietat Horitzontal.

Referent a això l'article 14 de la citada Llei diu que ha de ser la junta de propietaris qui aprovi el pla de despeses i ingressos previsibles i els comptes corresponents així com el pressupost.



Si no s'obté la citada majoria i, per tant, el nou pressupost no ha estat aprovat, ha d'entendre's vigent el de l'any anterior fins que la junta general de propietaris acordi l'aprovació d'un nou pressupost de despeses i ingressos.

En conseqüència, tots els propietaris estaran obligats al pagament de les quotes que es venien girant fins ara.

dilluns, 16 de gener del 2012

Impagament de la quota de la Comunitat




L'article 21 de la Llei de Propietat Horitzontal va introduir en el nostre ordenament jurídic el denominat judici monitori per facilitar el cobrament dels deutes dels propietaris com a conseqüència de l'impagament de les quotes al seu càrrec.

Encara que pot plantejar-se la reclamació sense advocat, ratlla la temeritat prescindir d'aquest professional, especialment si el propietari s'oposa a la demanda i cal entrar a un debat jurídic. A més, els honoraris de l'Advocat ha de pagar-los el propietari morós i com, per definició, és amo d'un pis o local, presenta solvència segura, per la qual cosa prescindir de l'assistència d'aquest professional solament beneficia al deutor.

Encara malgrat l'esforç per simplificar el tràmit del procediment judicial, ofereix en la pràctica moltes dificultats, si be quan el deutor no formuli oposició es procedirà a l'embargament dels seus béns amb la venda dels quals es pagaran també les despeses del judici, inclosos els honoraris de l'advocat i del procurador de la Comunitat si haguessin intervingut.

Finalment, ha de fer-se una al·lusió als avantatges que té la Comunitat per cobrar el seu deute enfront del propietari: d'una banda, el pis o el local respon del pagament de les quotes que s'hagin reportat des de l'1 de gener de l'any anterior al dia en què s'efectuï la reclamació judicial; d'altra banda, la Comunitat té també un dret a cobrar per davant d'altres creditors, en els termes que regula l'apartat 1.i de l'article 9 de la Llei.

Per l'anteriorment exposat, convé anar amb compte quan es compra un pis o local, doncs si no es comprova que estigui al corrent en el pagament de les seves quotes, pot ocórrer que hagi d'acabar pagant-les el comprador per evitar que li embarguin el pis o local pels deutes del propietari anterior.

dijous, 12 de gener del 2012

IBI. Topall a la pujada a Barcelona


L'Ajuntament de Barcelona hauria d'elevar un 10% l'impost de béns immobles (IBI) a tots els seus habitatges després de la revisió del gravamen aprovada pel govern de Mariano Rajoy, ja que l'última revisió cadastral es va dur a terme fa més d'una dècada. No obstant això, el consistori ha anunciat que aplicarà topalls a la pujada de l'impost per limitar el “augment indiscriminat” decretat pel govern central.

La segona tinent alcalde de Barcelona i responsable d'economia del municipi, ha indicat que s'aplicarà un topall a la pujada de l'impost d'entre el 4% i el 6%, perquè cap immoble familiar hagi de pagar aquest any un 10% més d´IBI que el passat any. Els que sí veuran pujar l´IBI de manera important a Barcelona al febrer, data de la propera factura, seran els aparcaments, les oficines i els locals comercials, ja que pràcticament a tots ells li aplicarà la pujada del 10%

dimecres, 21 de desembre del 2011

La despesa de la calefacció central

L´impacte de la calefacció central en la despesa de les Comunitats de Veins, pot variar entre un 10% i un 50 %, i representa la despesa més important en el pressupost anual de la finca.

Uns consells:

1. Mantenir la temperatura a l´interior de la vivenda al voltant dels 21º.

2. No regular la calefacció en funció de la temperatura dels radiadors, sino mantenir una temperatura estable dins la vivenda (els 21º esmentats).

3. Revisar l´estat de les finestres per evitar pèrdues innecesàries.

4. En els habitatges que, per proximitat a la caldera o un altre tipus de factors, reben més calor, és convenient tancar els radiadors i/o instal·lar vàlvules termostàtiques, amb la finalitat de desviar l'energia sobrant cap als habitatges que més la necessiten.

5.
En cas d'absència perllongada de l'habitatge, és convenient tancar tots els radiadors.

6.
Retardar l'hora d'encès de la calefacció els caps de setmana, ja que en general els veïns s'aixequen més tard.

7.
Retardar l'horari de calefacció en relació amb l'horari establert l'any anterior, entre quinze minuts i mitja hora al matí i quinze minuts i mitja hora a la nit.

8.
Instal·lar una sonda que apliqui un tall del servei de calefacció en detectar una temperatura exterior elevada. En ocasions durant la tardor i també a l'hivern, es produeixen augments de temperatura, mentre que el nostre sistema de calefacció central continua adaptat a una temperatura inferior.

9.
Col·locar comptadors d'energia en els radiadors, de tal forma que es facturi de forma individual en funció del consum de cada habitatge. Es tracta d'una mesura que sens dubte fomentarà l'estalvi, però que requereix d'una inversió important.

10. A llarg termini, invertir en sistemes de regulació automàtics i en la instal·lació de calderes d'alta eficiència energètica.

divendres, 18 de novembre del 2011

COMUNITAT DE VEINS

Consulta els teus dubtes sobre diverses temàtiques respecte a la vivenda 
i la comunitat de veins:


  • Comprar o llogar?
  • Legislació Propietat Horitzontal
  • Títol Constitutiu i Reglament
  • Junta de propietaris. Organització
  • Elements i serveis comuns
  • Obres
  • Drets i Deures
  • Economia de la Comunitat: pressupost, comptes, quotes, reclamacions, etc...